Dimarts 24 de març

Finalment s’havia acabat el judici. El veredicte havia estat el previsible: condemna per doble temptativa d’assassinat. Ella havia estat absolta, ja que s’havia considerat l’atac com a defensa pròpia. Davant de les càmeres de centenars de periodistes, el llop va ser traslladat a la presó. La Capu i la seva mare van parlar amb l’àvia i la van convèncer perquè es traslladés a viure amb elles. Però la Capu necessitava desconnectar de tot allò, necessitava anar-se’n lluny. Després d’uns mesos de discussions amb la seva mare, ella va entendre la necessitat de la seva filla. Així que la Capu va fer la maleta i va marxar. Volia un destí tranquil, aïllat, obert al mar, amb gent, però no molta, amb paisatges bonics. Va anar cap al port i va agafar el primer vaixell en direcció Menorca. Era hivern i encara no hi hauria turistes. Li aniria bé estar rodejada d’aire de mar. Podria llegir a les platges desertes, recórrer l’illa amb moto, fer pícnics sota un far. Però tot això li va durar una setmana, el temps que va tardar a adonar-se que, si volia seguir sobrevivint, havia de buscar-se una feina.

Trobar una feina a Menorca en temporada baixa no era fàcil. I menys per a una estrangera a l’illa. I menys per a una persona sense carrera universitària. Bé, en realitat això últim no afectava gaire. Després de setmanes enviant currículums, alimentant-se únicament d’arròs i pasta, finalment la van trucar per una feina. Començaria el dilluns següent. La Capu estava feliç. La feina no estava malament, treballaria a l’aire lliure i recorreria totes les platges de Menorca. A més a més, estaria fent un servei a la societat, o això li havien volgut fer creure. El dilluns es va presentar a l’oficina per rebre instruccions. I les instruccions li van arribar en forma d’una escombra i un horari amb la platja que havia de netejar cada dia. Quan li havien parlat d’escombrar les platges de Menorca perquè estiguessin llestes per a la temporada alta no pensava que fos tan literal. Però quin remei. Va agafar la moto i l’escombra i es va dirigir cap a la primera platja. I va començar a escombrar. I a escombrar. I a escombrar. Hi havia tanta sorra! Quan el Sol s’estava ponent encara no en portava ni la meitat. Però l’endemà havia d’anar a una altra platja. Com s’ho faria? Es va posar les piles i a les dotze i mitja de la nit va aconseguir acabar. Estava tan cansada que es va quedar adormida a la platja, abraçada a l’escombra. El dia següent, el Sol la va despertar. Va agafar la moto, l’escombra, va passar a comprar alguna cosa per esmorzar i es va dirigir a escombrar la platja que li tocava. Quan hi va arribar, gairebé es posa a plorar. Era el doble de gran que l’anterior. Però necessitava els diners i s’hi va posar.

Al cap de cinc dies, una parella de jubilats que passejava per la platja va trucar a emergències: hi havia una noia morta abraçada a una escombra. De seguida va arribar l’ambulància. La noia no estava morta, però necessitava hospitalització urgent. I, com que això és un conte, explicarem que la Capu, una vegada recuperada, va denunciar l’empresa. I que l’empresa va haver de tancar i li va haver de pagar una indemnització que la Capu va utilitzar per apuntar-se a un curs del que era la seva passió: la defensa personal. I des de ja fa uns anys, la Capu ensenya a totes les caputxetes vermelles a defensar-se dels llops que encara campen lliures. Però, espera, perquè això és un conte. I en un conte podríem imaginar que ja no hi ha llops dels quals defensar-se, perquè els llops ja fa temps que han après a no atacar caputxetes. Aleshores la Capu... seguiria fent classes de defensa personal. Perquè qui sap quantes altres espècies d’animals et poden atacar quan menys t’ho esperes.

CAPUTXETA VERMELLA

ESCOMBRA

PLATGES I PAISATGES DE MENORCA